La musicoteràpia és l’ús professional de la música i els seus elements com a intervenció en entorns mèdics, educatius i quotidians, amb individus, grups, famílies o comunitats que busquen optimitzar la seva qualitat de vida i millorar la seva salut i benestar físic, social, comunicatiu, emocional, intel·lectual i espiritual.

La recerca, la pràctica, la formació i l’entrenament clínic en musicoteràpia es basen en estàndards professionals d’acord amb els contextos culturals, socials i polítics.

La música, des de molt antic, és qualificada com un llenguatge universal i sempre se li ha reconegut  un poder especial, atribui-li propietats terapèutiques a nivell:

Biològic: El so i les seves vibracions generen una resposta al cervell.
Fisiològic: Accelera o retarda diverses funcions organiques de l’ésser humà com la pressió arterial, la freqüència cardíaca i el pols, la respiració, les respostes musculars, etc.
Social: Provoca i afavoreix l’expressió d’un matéix i pot suggerir idees i sentiments sense utilitzar paraules; és un agent socialitzador, ja que ajuda a activitats en grup.
Espiritual: La música pot provocar i suggerir un sentiment religiós, del que és sublim i el transcendent.

Els estudis científics donen suport a l’aplicació de la musicoteràpia.